Passió per la lectura


Deixa un comentari

Teixint records inoblidables

Títol: Inversemblant

Autora: Paula Vidal Oliveras

Editorial: Estrella Polar

Idioma: Català o castellà

Pàgines: 176

Any: 2024

ISBN: 978-8413897318

«Una emotiva història sobre la creació de records màgics i inoblidables davant de l’Alzheimer. Una lectura tendra i captivadora que celebra la vida i les connexions humanes amb passió i autenticitat. Un viatge literari que, sens dubte, ens animarà a viure amb molta més intensitat cada moment de la nostra meravellosa vida».

¿T’imagines que tinguéssim la capacitat de desafiar el nostre destí creant records que mai res ni ningú els pogués esborrar? Doncs això és exactament el que ens proposa l’apassionant novel·la “Inversemblant” de Paula Vidal. I sí, ja ho sabem que la setmana passada també vàrem parlar sobre la importància dels records, de la memòria i de la vida, però llavors vàrem fer-ho des d’una perspectiva més visual, poètica i filosòfica (Te’n recordes?). La proposta literària d’avui, en canvi, ja veureu que és diferent.

A través de les pàgines d’aquesta commovedora novel·la, podem acompanyar el Daniel, el protagonista, en un viatge emocionant en què la seva missió serà ben clara: fer que la seva àvia, diagnosticada d’Alzheimer, visqui un estiu ple d’aventures inoblidables abans que la malaltia prengui el control. La trama, per tant, com prou bé imagineu, gira al voltant de la relació entre el Daniel i la seva àvia, la Marisa, una dona que en tot moment ha estat el pal de paller de la família. Ara, però, amb la memòria de la Marisa esvaint-se, en Daniel haurà d’enfrontar molts dilemes i caldrà que ho faci de forma encertada. Ho aconseguirà…?

No podem ni volem deixar de dir que allò que converteix “Inversemblant” en una novel·la única és la sensibilitat amb què l’autora aborda temes profunds. De fet, a través de la seva narrativa, ens convida a reflexionar, per exemple, sobre la importància que té valorar l’apassionant vida de qualsevol persona gran, o l’oportunitat, sempre enriquidora, de celebrar els moments compartits amb els nostres avis i àvies.

Però no us penseu que aquest llibre només sedueix i atrapa per la força emotiva de la trama, perquè el cert és que tota la lectura, des de la primera pàgina fins a la darrera, ens ofereix una aventura fascinant i captivadora. De fet, Vidal ha sabut crear uns personatges autèntics i unes situacions realistes que, molt probablement, us faran riure, plorar i, sobretot, reflexionar sobre la nostra existència, sobre la força transformadora de l’amor i sobre l’autenticitat de les connexions humanes.

Apa, doncs, ja ho hem dit. “Inversemblant” és molt més que una novel·la sobre l’Alzheimer. És una demostració del valor infinit que tenen els records i de la possibilitat constant i encertada de viure apassionadament cada moment de la nostra vida. Per tant, ja ho sabeu, si busqueu una novel·la carregada d’emocions i d’esperança, no cerqueu més: aquesta és la vostra pròxima lectura. Prepareu-vos per embarcar en un viatge inoblidable que us farà estimar la vida amb molta més intensitat del que potser ho esteu fent ara.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]

BONUS TRACK: Dolç i sensible homenatge a totes les iaies de l’univers i als valors que encarnen. Magnífica creació artística que surt de l’ànima de l’Ernest Crusats per fer volar els nostres cors envers un passat enyorat que ens pot fer entendre l’autèntica causa i el sentit de la nostra existència: estimar la vida i estimar els altres.


1 comentari

Oda als records, a la memòria i a la vida

Títol: Te’n recordes?

Autor: Sydney Smith

Traductora: Andrea Bescós

Editorial: Libros del Zorro Rojo

Pàgines: 40

Idioma: Català, castellà, anglès

ISBN: 978-8412782134

«Sabeu que compartir els records és una manera ben fàcil de fer que aquests records mai no morin? Passa el mateix que amb les persones, mentre algú ens recordi mai no morirem, perquè en cada record hi batega un misteri que fa possible que ens puguem convertir en llavors d’amor que, tard o d’hora, acabaran germinant en el jardí de l’eternitat, omplint-lo de bellesa».

De l’autor de Parlo com el riu (Libros del Zorro Rojo, 2021), s’ha publicat ara fa ben poquet un altre àlbum il·lustrat meravellós titulat “Te’n recordes?”, una autèntica oda als records de la nostra vida, amb una mirada plena de sensibilitat davant d’allò tan important per a tothom i que de vegades, massa vegades, oblidem: la memòria. Us heu parat a pensar mai què faríem sense memòria i, sobretot, qui seríem sense records de cap mena? Doncs ara, mentre gaudirem d’aquest llibre, tindrem l’oportunitat de rumiar-hi i de compartir els nostres pensaments, sentiments i records amb els qui més estimem.

Entre el somni i la vigília, quan encara són al llit, una mare i el seu fill comparteixen els seus records preferits: la dolçor de les baies que van recollir en un pícnic amb el pare, aquella caiguda amb bicicleta sobre un piló de fenc, l’olor del llum d’oli de l’avi durant la tempesta i molts altres records que anireu descobrint a mesura que avançareu en la “lectura contemplativa” d’aquest llibre. Sí, sí, hem dit “lectura contemplativa” o, expressat d’una altra forma, “deixar-se perdre tranquil·lament en un bosc d’il·lustracions i de paraules on els silencis afavoreixen la dansa de les emocions”. Us hi animeu?

De moment, però, imagineu la situació: una mare, un fill i l’escenari d’uns records que s’allunyen a poc a poc, perquè a la vida, si us heu fixat bé, tant el passat com el futur sempre s’estan desdibuixant per tal deixar pas al moment més preuat i bonic de tots. Sabeu quin és? El present! Un present carregat d’esperança per tot el que ja hem viscut i, sobretot, per tot el que encara hem de viure! En som prou conscients?

Per cert, parlant de records, si ara miréssim enrere, els vostres records preferits quins serien? I sobretot, amb qui, com i quan els compartiríeu? Sabeu que compartir els records és una manera ben fàcil de fer que aquests records mai no morin? Passa el mateix que amb les persones, mentre algú ens recordi mai no morirem, perquè en cada record hi batega un misteri que fa possible que ens puguem convertir en llavors d’amor que, tard o d’hora, acabaran germinant en el jardí de l’eternitat, omplint-lo de bellesa.

Finalment, si ens ho permeteu, avui volem acompanyar la nostra recomanació literària (i filosòfica!) amb una cançó de Pau Vallvé que reflecteix prou bé la naturalesa volàtil de la vida, comparant-la amb una llar de foc que s’encén i s’apaga. També ens parla de la importància de la música i la imaginació com a estratègies que tenim al nostre abast per superar els temors i les dificultats; o de la bellesa de les petites coses i dels moments compartits; o de l’acceptació resignada del pas del temps i de les pèrdues relatives, això sí, subratllant sempre la importància i la necessitat que tots tenim de viure plenament en el present i d’estimar. Te’n recordes…?


Deixa un comentari

La dona de la guarda

Títol: La dona de la guarda

Autora: Sara Bertrand

Il·lustradora: Alejandra Acosta

Traductora: Tina Vallès

Editorial: Pagès editors

Any: 2018

ISBN: 978-84-9975-947-0

La Jacinta vol saber com s’ho farà la mare per respirar dins el taüt, i les seves ties li diuen que val més que vagi a cuidar els seus germans. Ella recorda de la mare el soroll de la cullereta picant el got quan remenava la llet per desfer-ne tots els grumolls. Riu amb els germans i el pare quan ell arriba aviat de la feina i mengen tots junts i al final ell els treu xiclets i caramels de les orelles. La Jacinta se sent estranya en un món on els altres nens tenen mare. Tot i que no té cap àngel de la guarda, una dona que cavalca un cavall blau vetlla per ella.