Passió per la lectura

Tag Archives: Curtmetratge


by Deixa un comentari

Descobreix la màgia d’Alike

Quan s’inicia un nou any són molts els qui cerquen la inspiració i fan resolucions que els permetin aprendre a viure una vida més plena. No sabem si aquest també és el vostre cas. El cert, però, és que potser avui és el moment perfecte per descobrir (o redescobrir) el curtmetratge animat Alike, un relat audiovisual breu que ens ofereix una interessant reflexió sobre la creativitat, la individualitat i la importància de mantenir encesa la flama de la felicitat, dia a dia, hora a hora, minut a minut i segon a segon!

Dirigit per Daniel Martínez Lara i Rafa Cano Méndez, Alike ens transporta a una societat grisa i monòtona on un pare i el seu fill lluiten contra les pressions externes que reben per conformar-se amb la norma establerta. Per cert, ¿esteu d’acord amb nosaltres si us diem que la rutina i les expectatives socials poden arrossegar-nos cap a una vida sense color ni passió? Reflexioneu sobre aquesta qüestió i, també, sobre aquesta altra: ¿Si haguéssiu de pintar de colors la vostra vida actual, quants colors i quins colors faríeu servir, i per què?

La màgia d’Alike potser us ajudarà a respondre aquestes preguntes, perquè la màgia d’aquest curtmetratge radica en la seva capacitat per transmetre un missatge profund mitjançant una animació excepcional i una història emotiva. L’ús de colors intensos per contrastar amb els tons apagats destaca la importància de mantenir viva la nostra creativitat i individualitat, fins i tot enmig de les pressions diàries. Atureu-vos davant d’aquesta proposta i reflexioneu. Segurament que pagarà molt la pena! Feu-nos cas i no oblideu la necessitat que tots tenim de perseguir les nostres passions, d’abraçar la bellesa de la diversitat i de mantenir la ment oberta.

I sí, és cert i mai no ens cansarem de dir-ho: una de les millors maneres que tenim per mantenir la ment oberta és la lectura, ja que a través dels llibres podem explorar un univers infinit de finestres obertes a mons nous i descobrir perspectives inexplorades. Recordeu que la lectura no només enriqueix la nostra ment, sinó que també estimula la creativitat, permetent-nos veure el món d’una manera única i ajudant-nos a combatre la monotonia amb la màgia de la imaginació. Apa, doncs, gaudiu d’Alike i, sobretot, mireu de mantenir viva la creativitat i la singularitat de la vostra pròpia vida, de la vostra pròpia història, tot obrint i llegint molts llibres que us faran créixer en humanitat i gaudir d’aquest nou any.


by Deixa un comentari

Metamorfosi d’una capsa

La màgia del cinema animat ens ofereix una finestra única per explorar històries que, sovint, reflecteixen les realitats més crues de la vida. En aquest context, The Box (La capsa) emergeix com un curtmetratge d’animació captivador, guanyador de nombrosos premis i amb una presència destacada en festivals de cinema arreu del món. Amb més de 250 projeccions en 52 països i 44 premis internacionals, aquest curtmetratge animat ens submergeix en una experiència emotiva única. Per això, avui us volem convidar a visualitzar-lo.

The Box ens presenta la història d’un nen amb una vida feliç que es veu alterada de manera brutal pel començament inesperat d’una guerra. Amb una narrativa aclaparadora, aquesta obra audiovisual ens transportarà a través de les vicissituds d’aquest infant, que es veu obligat a lluitar implacablement per la supervivència en un món esguerrat per la violència i el caos. Potser ens farà pensar en Síria, en Ucraïna, en Israel i els territoris ocupats, etc.

Més enllà de la narrativa intensa, però, The Box destaca pel simbolisme latent en la transformació de la capsa del protagonista. Inicialment, aquest objecte preuat és una capsa de joguina meticulosament dissenyada, però a mesura que el conflicte es desplega, es converteix en un refugi improvisat enmig dels perills d’un camp de refugiats. La capsa, en última instància, esdevé un contenidor d’esperança, tot traçant un camí cap a un futur més lluminós.

Som-hi, doncs! No deixeu passar l’oportunitat de descobrir The Box, una petita obra mestra de l’animació que traspassarà la pantalla per tal de captivar el vostre cor i la vostra ànima, i que ens recordarà que, fins i tot enmig de la desolació de la guerra, la humanitat sempre pot trobar un raig de llum i d’esperança.


by Deixa un comentari

Hope (Esperança)

Per més que hem parlat, que parlem i que parlarem de l’Agenda 2030 i dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’un punt de vista social, econòmic i ambiental, un relat breu, una petita història com la que us oferim avui, de vegades pot ser més efectiva i determinant per provocar la reflexió i afavorir el compromís amb el medi ambient. I potser això mateix (sensibilitzar-nos) és el que aconseguirà l’Aqua, una tortugueta marina nounada que ha d’abandonar ràpidament la platja on acaba de nàixer per tal d’arribar a l’aigua salada de l’oceà. Per cert, se m’acut que la seva vida potser és una metàfora de la nostra pròpia vida: un camí bonic i enriquidor, però en el qual, sens dubte, també trobarem certs obstacles i dificultats. ¿Us ve de gust esbrinar més coses sobre la protagonista d’aquest curtmetratge? Doncs endavant! Hissem les veles i anem cap a la mar, que és vida i que és llibertat!


by Deixa un comentari

L’estiu passat

Avui ens desplaçarem als anys noranta per tal de conèixer el Ren, el Polo, el Buck i la Sun. A més de tocar junts com a grup musical, són amics inseparables de tota la vida. Quan acabi l’estiu, però, tots, excepte el Ren, hauran de marxar del poble per tal de continuar amb els seus estudis. Us imagineu el que això significa? Que, efectivament, aquest serà el darrer estiu que podran gaudir i celebrar l’amistat conjuntament. L’objectiu que tenen, doncs, a més d’aprendre a gestionar les seves emocions, també consistirà a escriure la seva darrera cançó abans de separar-se. Penseu que ho aconseguiran? Creieu que tots quatre superaran els seus temors i les seves pors al final d’aquesta etapa tan important de les seves vides? Si ho voleu saber, haureu de mirar aquest curtmetratge animat. Pensem que us pot agradar i que us farà reflexionar sobre la importància de l’amistat, de les emocions, de la música i de la voluntat que tots hauríem de tenir per tirar sempre endavant. L’estiu és un temps meravellós que, certament, podem aprofitar per llegir, per escoltar música, per quedar amb els amics…; però tot això també ens hauria de servir per reflexionar i mirar de comprendre millor els misteris de la vida, de les nostres meravelloses vides.


by Deixa un comentari

Napo

En un primer moment, el protagonista d’aquesta història és incapaç de comprendre la malaltia del seu avi. Potser perquè és molt jove…? O potser perquè ningú li ho ha explicat…? No ho sé… Jo crec que ho acabareu esbrinant vosaltres mateixos. El que sí que sé, però, és que, de vegades, ensopegar amb un vell àlbum que és ple de fotografies pot ser com llegir un llibre i permetre que la imaginació i els records ens ajudin a resoldre alguns dels misteris més importants que afecten les nostres vides. Feu la prova un dia qualsevol: sense cap mena de presa, seieu al costat d’algú que us estimeu molt i comenceu a mirar fotografies conjuntament…; i llavors observeu atentament tot el que acabarà passant gairebé per art de màgia. Per cert, voleu que us confessi un secret que no coneix gaire gent…? Les persones estem fetes d’històries, les històries estan fetes de records i els records estan fets d’emocions. Potser és per això que, quan llegim un llibre o quan llegim el món que ens envolta, serenament i sense precipitar-nos, podem descobrir qui som i quina és la nostra principal missió a la vida: estimar.


by Deixa un comentari

El noi de la bombolla

Volem començar el 2023 compartint amb vosaltres la història d’en Rupert, un petit vailet de deu anys que va enamorar-se desesperadament per primera vegada, fins que va acabar passant el que havia de passar: que li van trencar el cor i que va patir tant que va desitjar no enamorar-se mai més, i que va optar per protegir-se de les emocions per sempre més. Per aconseguir-ho, va haver de recórrer a un misteriós encanteri que va trobar en un llibre de màgia. I així va ser com, sense pretendre-ho, es va convertir en el noi de la bombolla. I aquesta és la seva història, per si teniu interès a conèixer com va anar tot plegat.

Aquesta és la història d’un nen que es va atrevir a fer màgia. Els motius per a voler fer-ho eren prou importants, però el resultat va ser tràgic. Només us diré que va acabar atrapat en una bombolla! Sí! En una bombolla! Ara, però, permeteu-me que us expliqui com va anar tot. Rupert Shelley, perquè així era com es deia, era un noi ben normal, però tampoc exactament igual que els altres nens. De fet, aquest petit brivall, amb molt de gust s’hauria enfrontat a qualsevol vampir o monstre abans de plantar cara als companys que el molestaven a l’escola.

Vet aquí que un dia va aparèixer una nova companya a la classe: la Jill, una noia amb uns cabells preciosos, amb una pell pàl·lida i llisa, amb uns ulls blaus que semblaven fets de vidre, brillants com els safirs, i amb el nas com el d’un gatet. Evidentment, en Rupert va quedar totalment encisat, embadalit, meravellat…, fins que un dia va optar per posar-se davant de la Jill, com si surés a l’espai, tot provocant que passés el que havia de passar: que acabés descobrint el que significa enamorar-se de veritat. Però l’amor pot ser complicat i cruel, tal com en Rupert va acabar descobrint l’endemà a l’escola, quan va trobar-se amb una Jill força transformada i que se’l va endur a banda per informar-lo del final sobtat de la seva relació. I així va ser com el cor del xiquet es va fragmentar en mil bocins.

Llavors, des de la seva l’habitació, en Rupert va intentar desesperadament esborrar qualsevol rastre de la ferida que li havien fet, però no va poder. Va ser aleshores quan va recordar un encanteri que havia llegit una vegada en un llibre sobre màgia que guardava al costat del llit: un encanteri estrany que, tot i que mai no el va saber interpretar, va pensar que potser li serviria. Vigileu, però, perquè els encanteris poden ser molt potents i perillosos. De fet, per a sorpresa d’en Rupert i de la seva mare, us podem assegurar que aquest ho va ser, perquè el va acabar transformant en el noi de la bombolla; i partir d’aquell moment, a classe, per exemple, les burles malèvoles dels seus companys van passar a ser simples murmuracions que no l’afectaven pas. Malauradament, el seu ventall d’emocions es va reduir pràcticament a zero, va desaparèixer, i la seva vida, ara encapsulada en una bombolla, esdevingué totalment previsible i especialment avorrida, sense tristeses, però també, dissortadament, sense alegries de cap mena.

L’esperança, però, mai no va morir, i quan en Rupert ja estava a punt d’acceptar la seva miserable existència, tot mirant la vida de manera passiva des de la seva bombolla, va descobrir una noieta a prop seu. De sobte, la bombolla va començar a comprimir-se i una mena de llamp li va travessar el pit. Com diu una antiga dita, tots els contes tenen dues cares; i potser això mateix passa amb els encanteris màgics. I per això mateix, només qui va saber descobrir i contemplar el realment màgic que hi havia al dedins de la bombolla, va ser capaç d’alliberar el meravellós i bondadós cor que havia quedat atrapat a l’interior. I catacrec, catacrac, la nostra història ja s’ha acabat. Això no obstant, no significa que no hi puguem continuar reflexionant. Com heu vist, els cors no necessiten cap mena de protecció màgica, ni llibres d’encanteris que sempre acabaran provocant-nos molts altres problemes. Així que ja ho sabeu: mai no feu com en Rupert tot desitjant…, bé, prou bé que vosaltres ja ho sabeu.


by Deixa un comentari

Pere i el llop

Serguei Prokófiev va néixer el 23 d’abril de 1891 a Donetsk (Ucraïna) i va morir el 5 de març de 1953 a Moscou (Rússia). Va destacar com a compositor, com a pianista i com a director d’orquestra. De fet, segur que, alguna vegada, heu sentit a parlar de Pere i el llop, oi? Doncs és una de les seves obres més conegudes, i avui, ves per on!, la volem compartir amb vosaltres. És un conte musical que va publicar l’any 1936 i que té una peculiaritat: cada personatge s’associa a un instrument diferent i a un motiu musical particular. Al Pere, per exemple, que és el protagonista, el representen les cordes vibrants i flexibles del violí, de les violes, dels violoncels i del contrabaix; el seu avi és el fagot, greu, profund, potent i ressonant; l’ànec és l’ennassat, dols i penetrant oboè; el gat, l’harmoniós i crepuscular clarinet; l’ocell, la tendra i envellutada flauta travessera; els caçadors, la percussió primitiva dels timbals i del bombo; i finalment, el timbre característic i diferenciat de les trompes encarnen l’audaç llop. Per cert, hem triat el curt d’animació de la Suzie Templeton, que va ser guardonat amb l’Oscar al millor curt animat l’any 2008, perquè, a més d’escoltar la música, també pugueu imaginar de manera molt més intensa i animada aquest relat tradicional.


by Deixa un comentari

Funciona amb monedes

Has somiat, alguna vegada, ser astronauta, viatjar a l’espai o arribar a la lluna? Doncs aquest és el somni del protagonista del següent curtmetratge d’animació. És un relat audiovisual breu, però està carregat de molta tendresa i una mica de malenconia; una història senzilla i profunda que ens permetrà descobrir la importància de no perdre la il·lusió i de conservar la innocència. Quina és la teva passió? Quin és el teu desig més gran? Què és allò que anheles amb tota l’ànima i amb tot el cor? Doncs no et rendeixis mai i persegueix els teus objectius, encara que t’hi hagis de dedicar tota la vida a fer-ho. Diuen que el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis. Com va dir Saint-Exupéry: “Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat”. I per poder somiar, hi ha res millor que la lectura?