Passió per la lectura

Tag Archives: Poesia dibuixada


by Deixa un comentari

M’he estimat molt la vida…

Avui fa fred i plou (bona falta en feia!), però el cert és que la primavera s’acosta a l’hemisferi nord inexorablement i que, amb la primavera, també s’acosta el 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per a molts, i també per a nosaltres, aquesta festivitat, proclamada per la UNESCO l’any 1999, s’ha convertit en una oportunitat perfecta per reivindicar el poder dels versos i per homenatjar els poetes. I per a celebrar-ho com cal, des del 2008, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO ens conviden a fer un viatge poètic emocionant.

Cada any trien un poeta i una de les seves obres com a emblema d’aquesta celebració; i d’aquesta forma faciliten que puguem endinsar-nos en un mar de paraules traduïdes a més de vint idiomes, descobrint la riquesa de la diversitat lingüística i cultural del nostre món. Enguany, en la dissetena edició del DMP, el poeta que s’ha escollit ha estat en Vicent Andrés Estellés, un home que va convertir les seves vivències en poesia i que va donar veu al cor del seu poble. Amb un estil inconfusible, Estellés va capturar l’esperit dels temps difícils de la postguerra i el franquisme, mentre defensava el dret a la felicitat.

Nascut a Burjassot el 1924 (el 4 de setembre farà cent anys), Estellés va viure la turbulència de la Guerra Civil Espanyola i va trobar refugi en la literatura. Després de diversos oficis, va treballar com a periodista i escriptor, compartint la seva visió de la vida a través de les seves poesies. Amb les seves paraules i amb títols com Mural del País Valencià o Llibre de meravelles, va saber teixir un tapís d’emocions ben diverses que parlen de l’amor, la pèrdua, la por i la identitat, entre molts altres temes universals. N’hi ha que el defineixen fins i tot com el principal renovador de la poesia al País Valencià des d’Ausiàs March. Poca broma.

Més enllà de les seves paraules, però, Estellés va ser un defensor de la dignitat humana i va inspirar generacions de lectors amb la seva poesia accessible i universal. Per això sabem que la seva obra literària perdurarà, sens dubte, com un llegat cultural essencial, recordant-nos la importància i el poder de la paraula en el nostre viatge a través de la vida. Fixeu-vos, si no, en el poema escollit per a homenatjar-lo el 21 de març, tan ben recitat i dibuixat. Sí, sí, he dit dibuixat! O potser encara no sabeu què és la poesia dibuixada? Aquí teniu un bon exemple.

I pels més petits, una cançó sobre el poeta de Burjassot: La cançó de l’Estellés.

[ Més recursos ]

Fullet del Dia Mundial de la Poesia 2024

Dossier didàctic – La poesia de Vicent Andrés Estellés


by Deixa un comentari

Podries (Joana Raspall)

Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre… Un altre país fóra casa teva, i diries “sí” en un altra llengua. T’hauries criat d’una altra manera més bona, potser; potser, més dolenta. Tindries més sort o potser més pega… Tindries amics i jocs d’una altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut per la selva. Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra. Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre. Podries…, podries… Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser teva.


by Deixa un comentari

Tot sol

Estirada, ahir a la nit pensava com podria trobar una casa per a l’ànima, una casa on l’aigua no tingui set i el pa no sigui dur com un roc. Se’m va acudir una cosa i no crec pas que m’equivoqui: i és que ningú, ningú, de debò, ningú se’n pot sortir tot sol, aquí. I és que sol, tot sol, no hi haurà ningú, ningú, de debò, ningú que se’n surti, aquí. I ara, si pares l’orella, t’explicaré el que sé. Sé que els núvols congrien tempesta, sé que el vent bufarà fort i que la raça humana pateix, i en sento els laments i els plors: perquè ningú, ningú, de debò, ningú se’n pot sortir tot sol, aquí. I és que sol, tot sol, no hi haurà ningú, ningú, de debò, ningú, que se’n surti, aquí.

“Tot sol” de Maya Angelou. Traducció: Maria Cabrera


by Deixa un comentari

Poesia dibuixada

Poesia dibuixada és un projecte literari on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis. Us oferim una mostra del que és i del que representa aquesta excel·lent iniciativa i desitgem que ho pugueu gaudir amb tots els sentits! Visca l’art, la poesia i la llibertat!