Passió per la lectura

Category Archives: Vídeos


by Deixa un comentari

Tresors perduts: la biblioteca d’Alexandria

Avui us plantegem un misteri. ¿Sabeu què va succeir realment amb la majestuosa Biblioteca d’Alexandria? Si la vostra resposta és afirmativa, enhorabona, perquè aquesta és una qüestió plena de secrets i d’incògnites que, durant molts segles, han interessat i captivat pensadors i historiadors d’arreu del planeta. De fet, tot va començar ara fa uns 2300 anys, quan els governants d’Alexandria van concebre un somni imponent: reunir tot el coneixement del món sota un mateix sostre. I el resultat va ser una autèntica meravella que va seduir i atraure les ments més brillants de l’antiguitat.

El cert, però, és que, des dels seus orígens, la història de la Biblioteca d’Alexandria ha generat un munt d’històries fascinants i de relats ben misteriosos. Des dels dies en què els grans savis de l’antiguitat buscaven refugi entre les seves parets, fins al tràgic moment en què la biblioteca va ser devorada per les flames, cada capítol de la seva història ha estat un autèntic misteri que s’ha anat enriquint i embellint amb especulacions de tota mena.

No obstant això, el més important de tot és que la Biblioteca d’Alexandria no és només un enigma del passat, ni tan sols un dels desastres culturals més simbòlics de la història. Per a nosaltres, la història d’aquesta biblioteca és un recordatori constant que ens parla sobre el poder del coneixement i sobre la fragilitat de la cultura i la saviesa humanes, i que, a més d’això, també ens convida a reflexionar sobre la importància de preservar i protegir el nostre patrimoni intel·lectual i cultural perquè sempre pugui arribar a les generacions futures.

Així doncs, avui us proposem que mireu aquest vídeo per tal de submergir-vos en el cor mateix d’un importantíssim símbol històric, explorant els seus orígens, la seva esplendor i el seu enigmàtic final. Vostra és, per tant, l’oportunitat per a comprendre millor la profunditat d’aquests esdeveniments passats i la seva influència en el present. Som-hi, doncs, acompanyeu-nos en aquest viatge fascinant a través dels secrets de la Biblioteca d’Alexandria.


by Deixa un comentari

Llegir la vida i viure els llibres

Imagineu per un moment que el vostre canal de notícies d’Instagram s’omplís d’històries que no només capten la vostra atenció durant uns segons, sinó que et conviden a viatjar i explorar mons molt més complexos, atractius i diversos. Doncs, això és precisament el que Juan Sobrino fa amb els llibres, en comptes de fer-ho amb les publicacions d’Instagram. I ho fa, no només perquè sap un munt de coses sobre Geografia i Història, sinó perquè una de les seves passions és portar els llibres i la lectura allà on calgui, és a dir, a tot arreu: a residències de gent gran, a centres educatius, a centres penitenciaris, etc.

¿Sabíeu que la revista Forbes va incloure Juan Sobrino a la llista de les cent persones més creatives de l’Estat espanyol? De fet, quan descobrireu els projectes socials d’animació a la lectura que ha tirat endavant (Biblioteràpia per a gent gran, Llibres que salten murs, Llegint amb el meu millor amic, Contes que filen vides, Lectures sanadores, etc.), potser entendreu els motius. Per ara, només us diré que, per a Sobrino, les biblioteques són els espais més atractius que podem arribar a descobrir, entre altres raons perquè són indrets misteriosos on realment ens podem perdre i on també podem trobar-nos. ¿O potser un espai on cada llibre és com una portalada oberta a una aventura diferent no és pas un lloc màgic?

L’entrevista que us recomanem avui, per tant, és molt més que una simple xerrada sobre llibres. Ja ho veureu. És el testimoni d’algú que demostra amb fets i projectes ben reals com la lectura i les biblioteques poden ser essencials per tal d’entendre qui som i, sobretot, què podem arribar a ser; una crida a obrir i a llegir molts llibres i a descobrir que, entre les seves pàgines, podem trobar les eines necessàries per somiar i crear un món diferent, així com per qüestionar-nos les coses, ja que “només qui viu sense llegir està obligat a conformar-se amb la vida”, i això no és pas el que volem per a ningú, oi que no?


by Deixa un comentari

Descobreix la màgia d’Alike

Quan s’inicia un nou any són molts els qui cerquen la inspiració i fan resolucions que els permetin aprendre a viure una vida més plena. No sabem si aquest també és el vostre cas. El cert, però, és que potser avui és el moment perfecte per descobrir (o redescobrir) el curtmetratge animat Alike, un relat audiovisual breu que ens ofereix una interessant reflexió sobre la creativitat, la individualitat i la importància de mantenir encesa la flama de la felicitat, dia a dia, hora a hora, minut a minut i segon a segon!

Dirigit per Daniel Martínez Lara i Rafa Cano Méndez, Alike ens transporta a una societat grisa i monòtona on un pare i el seu fill lluiten contra les pressions externes que reben per conformar-se amb la norma establerta. Per cert, ¿esteu d’acord amb nosaltres si us diem que la rutina i les expectatives socials poden arrossegar-nos cap a una vida sense color ni passió? Reflexioneu sobre aquesta qüestió i, també, sobre aquesta altra: ¿Si haguéssiu de pintar de colors la vostra vida actual, quants colors i quins colors faríeu servir, i per què?

La màgia d’Alike potser us ajudarà a respondre aquestes preguntes, perquè la màgia d’aquest curtmetratge radica en la seva capacitat per transmetre un missatge profund mitjançant una animació excepcional i una història emotiva. L’ús de colors intensos per contrastar amb els tons apagats destaca la importància de mantenir viva la nostra creativitat i individualitat, fins i tot enmig de les pressions diàries. Atureu-vos davant d’aquesta proposta i reflexioneu. Segurament que pagarà molt la pena! Feu-nos cas i no oblideu la necessitat que tots tenim de perseguir les nostres passions, d’abraçar la bellesa de la diversitat i de mantenir la ment oberta.

I sí, és cert i mai no ens cansarem de dir-ho: una de les millors maneres que tenim per mantenir la ment oberta és la lectura, ja que a través dels llibres podem explorar un univers infinit de finestres obertes a mons nous i descobrir perspectives inexplorades. Recordeu que la lectura no només enriqueix la nostra ment, sinó que també estimula la creativitat, permetent-nos veure el món d’una manera única i ajudant-nos a combatre la monotonia amb la màgia de la imaginació. Apa, doncs, gaudiu d’Alike i, sobretot, mireu de mantenir viva la creativitat i la singularitat de la vostra pròpia vida, de la vostra pròpia història, tot obrint i llegint molts llibres que us faran créixer en humanitat i gaudir d’aquest nou any.


by Deixa un comentari

Metamorfosi d’una capsa

La màgia del cinema animat ens ofereix una finestra única per explorar històries que, sovint, reflecteixen les realitats més crues de la vida. En aquest context, The Box (La capsa) emergeix com un curtmetratge d’animació captivador, guanyador de nombrosos premis i amb una presència destacada en festivals de cinema arreu del món. Amb més de 250 projeccions en 52 països i 44 premis internacionals, aquest curtmetratge animat ens submergeix en una experiència emotiva única. Per això, avui us volem convidar a visualitzar-lo.

The Box ens presenta la història d’un nen amb una vida feliç que es veu alterada de manera brutal pel començament inesperat d’una guerra. Amb una narrativa aclaparadora, aquesta obra audiovisual ens transportarà a través de les vicissituds d’aquest infant, que es veu obligat a lluitar implacablement per la supervivència en un món esguerrat per la violència i el caos. Potser ens farà pensar en Síria, en Ucraïna, en Israel i els territoris ocupats, etc.

Més enllà de la narrativa intensa, però, The Box destaca pel simbolisme latent en la transformació de la capsa del protagonista. Inicialment, aquest objecte preuat és una capsa de joguina meticulosament dissenyada, però a mesura que el conflicte es desplega, es converteix en un refugi improvisat enmig dels perills d’un camp de refugiats. La capsa, en última instància, esdevé un contenidor d’esperança, tot traçant un camí cap a un futur més lluminós.

Som-hi, doncs! No deixeu passar l’oportunitat de descobrir The Box, una petita obra mestra de l’animació que traspassarà la pantalla per tal de captivar el vostre cor i la vostra ànima, i que ens recordarà que, fins i tot enmig de la desolació de la guerra, la humanitat sempre pot trobar un raig de llum i d’esperança.


by Deixa un comentari

Hope (Esperança)

Per més que hem parlat, que parlem i que parlarem de l’Agenda 2030 i dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’un punt de vista social, econòmic i ambiental, un relat breu, una petita història com la que us oferim avui, de vegades pot ser més efectiva i determinant per provocar la reflexió i afavorir el compromís amb el medi ambient. I potser això mateix (sensibilitzar-nos) és el que aconseguirà l’Aqua, una tortugueta marina nounada que ha d’abandonar ràpidament la platja on acaba de nàixer per tal d’arribar a l’aigua salada de l’oceà. Per cert, se m’acut que la seva vida potser és una metàfora de la nostra pròpia vida: un camí bonic i enriquidor, però en el qual, sens dubte, també trobarem certs obstacles i dificultats. ¿Us ve de gust esbrinar més coses sobre la protagonista d’aquest curtmetratge? Doncs endavant! Hissem les veles i anem cap a la mar, que és vida i que és llibertat!


by Deixa un comentari

L’estiu passat

Avui ens desplaçarem als anys noranta per tal de conèixer el Ren, el Polo, el Buck i la Sun. A més de tocar junts com a grup musical, són amics inseparables de tota la vida. Quan acabi l’estiu, però, tots, excepte el Ren, hauran de marxar del poble per tal de continuar amb els seus estudis. Us imagineu el que això significa? Que, efectivament, aquest serà el darrer estiu que podran gaudir i celebrar l’amistat conjuntament. L’objectiu que tenen, doncs, a més d’aprendre a gestionar les seves emocions, també consistirà a escriure la seva darrera cançó abans de separar-se. Penseu que ho aconseguiran? Creieu que tots quatre superaran els seus temors i les seves pors al final d’aquesta etapa tan important de les seves vides? Si ho voleu saber, haureu de mirar aquest curtmetratge animat. Pensem que us pot agradar i que us farà reflexionar sobre la importància de l’amistat, de les emocions, de la música i de la voluntat que tots hauríem de tenir per tirar sempre endavant. L’estiu és un temps meravellós que, certament, podem aprofitar per llegir, per escoltar música, per quedar amb els amics…; però tot això també ens hauria de servir per reflexionar i mirar de comprendre millor els misteris de la vida, de les nostres meravelloses vides.


by Deixa un comentari

100 anys de Vallverdú

En el marc de la commemoració de l’Any Josep Vallverdú que impulsa el Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, avui, quan només falten vint-i-nou dies perquè puguem celebrar els cent anys de vida de Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1993), volem felicitar l’insigne escriptor català. Autor amb més de 300 títols publicats, entre els quals destaquen Rovelló (Premi Folch i Torres de 1968) o El vuitè nan; amb més de 70 llibres traduïts a diferents idiomes; testimoni preclar d’una època complexa i no exempta de dificultats; poeta vital i experimentat que ha estat capaç de capbussar-se en la llengua catalana, tot adreçant-se als infants, però també als adults, Josep Vallverdú és autor d’una prolífica i diversificada obra, especialment coneguda per les narracions destinades als lectors més joves. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000) i amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2012). També ha estat president d’honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana i, des del 2004, és Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Per molts anys de salut, amics i llibres, Josep Vallverdú! Gràcies per tots i cadascun dels teus mots i, sobretot, gràcies per la teva fructífera vida.


by Deixa un comentari

Napo

En un primer moment, el protagonista d’aquesta història és incapaç de comprendre la malaltia del seu avi. Potser perquè és molt jove…? O potser perquè ningú li ho ha explicat…? No ho sé… Jo crec que ho acabareu esbrinant vosaltres mateixos. El que sí que sé, però, és que, de vegades, ensopegar amb un vell àlbum que és ple de fotografies pot ser com llegir un llibre i permetre que la imaginació i els records ens ajudin a resoldre alguns dels misteris més importants que afecten les nostres vides. Feu la prova un dia qualsevol: sense cap mena de presa, seieu al costat d’algú que us estimeu molt i comenceu a mirar fotografies conjuntament…; i llavors observeu atentament tot el que acabarà passant gairebé per art de màgia. Per cert, voleu que us confessi un secret que no coneix gaire gent…? Les persones estem fetes d’històries, les històries estan fetes de records i els records estan fets d’emocions. Potser és per això que, quan llegim un llibre o quan llegim el món que ens envolta, serenament i sense precipitar-nos, podem descobrir qui som i quina és la nostra principal missió a la vida: estimar.


by Deixa un comentari

Pla, el ‘Livingstone’ català

Josep Pla és un dels escriptors en llengua catalana més il·lustre i distingit, un explorador de mena, una ànima lliure, un home que adorava el món rural i que va acabar sent un escriptor immortal. Prop de 30.000 pàgines escrites durant sis dècades l’avalen, segons molts, com l’escriptor català més important i la millor prosa catalana del segle XX. De fet, més que un escriptor, semblava una enciclopèdia que ho abastava tot, un autor prolífic i fecund. Però, per què ha arribat a ser tan rellevant la figura de Josep Pla? Aquest documental que va emetre la betevé i que us presentem avui ens oferirà diverses pistes per acabar d’entendre una mica millor Josep Pla, l’escriptor i periodista palafrugellenc més universal, el nostre “Livingstone” català, l’autor insigne d’El quadern gris.