Passió per la lectura


1 comentari

Oda als records, a la memòria i a la vida

Títol: Te’n recordes?

Autor: Sydney Smith

Traductora: Andrea Bescós

Editorial: Libros del Zorro Rojo

Pàgines: 40

Idioma: Català, castellà, anglès

ISBN: 978-8412782134

«Sabeu que compartir els records és una manera ben fàcil de fer que aquests records mai no morin? Passa el mateix que amb les persones, mentre algú ens recordi mai no morirem, perquè en cada record hi batega un misteri que fa possible que ens puguem convertir en llavors d’amor que, tard o d’hora, acabaran germinant en el jardí de l’eternitat, omplint-lo de bellesa».

De l’autor de Parlo com el riu (Libros del Zorro Rojo, 2021), s’ha publicat ara fa ben poquet un altre àlbum il·lustrat meravellós titulat “Te’n recordes?”, una autèntica oda als records de la nostra vida, amb una mirada plena de sensibilitat davant d’allò tan important per a tothom i que de vegades, massa vegades, oblidem: la memòria. Us heu parat a pensar mai què faríem sense memòria i, sobretot, qui seríem sense records de cap mena? Doncs ara, mentre gaudirem d’aquest llibre, tindrem l’oportunitat de rumiar-hi i de compartir els nostres pensaments, sentiments i records amb els qui més estimem.

Entre el somni i la vigília, quan encara són al llit, una mare i el seu fill comparteixen els seus records preferits: la dolçor de les baies que van recollir en un pícnic amb el pare, aquella caiguda amb bicicleta sobre un piló de fenc, l’olor del llum d’oli de l’avi durant la tempesta i molts altres records que anireu descobrint a mesura que avançareu en la “lectura contemplativa” d’aquest llibre. Sí, sí, hem dit “lectura contemplativa” o, expressat d’una altra forma, “deixar-se perdre tranquil·lament en un bosc d’il·lustracions i de paraules on els silencis afavoreixen la dansa de les emocions”. Us hi animeu?

De moment, però, imagineu la situació: una mare, un fill i l’escenari d’uns records que s’allunyen a poc a poc, perquè a la vida, si us heu fixat bé, tant el passat com el futur sempre s’estan desdibuixant per tal deixar pas al moment més preuat i bonic de tots. Sabeu quin és? El present! Un present carregat d’esperança per tot el que ja hem viscut i, sobretot, per tot el que encara hem de viure! En som prou conscients?

Per cert, parlant de records, si ara miréssim enrere, els vostres records preferits quins serien? I sobretot, amb qui, com i quan els compartiríeu? Sabeu que compartir els records és una manera ben fàcil de fer que aquests records mai no morin? Passa el mateix que amb les persones, mentre algú ens recordi mai no morirem, perquè en cada record hi batega un misteri que fa possible que ens puguem convertir en llavors d’amor que, tard o d’hora, acabaran germinant en el jardí de l’eternitat, omplint-lo de bellesa.

Finalment, si ens ho permeteu, avui volem acompanyar la nostra recomanació literària (i filosòfica!) amb una cançó de Pau Vallvé que reflecteix prou bé la naturalesa volàtil de la vida, comparant-la amb una llar de foc que s’encén i s’apaga. També ens parla de la importància de la música i la imaginació com a estratègies que tenim al nostre abast per superar els temors i les dificultats; o de la bellesa de les petites coses i dels moments compartits; o de l’acceptació resignada del pas del temps i de les pèrdues relatives, això sí, subratllant sempre la importància i la necessitat que tots tenim de viure plenament en el present i d’estimar. Te’n recordes…?