Passió per la lectura

Tag Archives: Clàssic


by Deixa un comentari

Un viatge cap al País de Mai-més

Títol: Peter Pan

Autor: James Matthew Barrie

Traductora: Maria Antònia Oliver

Il·lustrador: Adrià Marquès

Editorial: La Magrana

Pàgines: 208

ISBN: 978-8419334527

Si hi ha un llibre que ha captivat l’imaginari de milions de lectors arreu del món al llarg del temps, és sens dubte Peter Pan, de l’inoblidable autor James Matthew Barrie. Aquesta obra mestra, traduïda al català amb mestria per Maria Antònia Oliver i enriquida amb les encisadores il·lustracions d’Adrià Marquès, ens ofereix una oportunitat única per embarcar-nos novament (o potser, per alguns, per primera vegada) en un viatge extraordinari cap al País de Mai-més. Us animeu a anar-hi?

Amb un total de 208 pàgines plenes d’emoció i màgia, aquest clàssic de la literatura infantil i juvenil ens presenta la fascinant història d’en Peter Pan, un noiet ben especial que es nega a créixer. El relat de les seves aventures ens transportarà del Londres de l’època eduardiana fins al misteriós País de Mai-més, un indret màgic i que és habitant per sirenes, cocodrils, nens perduts, la fada Dringuets i els pirates liderats pel temible Capità Ganxut.

Imagineu-vos la situació: en Peter Pan duu a terme una visita nocturna a la finestra dels germans Darling i s’endinsa en el meravellós món de les històries que la Wendy explica als seus germans, el John i el Michael. Posteriorment, però, pren la decisió d’emportar-se’ls al País de Mai-més tot provocant, d’aquesta forma, una sèrie d’aventures inoblidables. Bé, ja callo i no us explico res més per no revelar-vos els moments més especials d’aquesta narració encisadora. Això sí, us puc garantir que aquesta obra intemporal no només representa de forma magistral l’esperit de la infantesa i la força vital de la imaginació, sinó que també ens planteja temes molt profunds com la por a créixer i l’anhel de la llibertat.

En definitiva, estem davant d’un llibre, les pàgines del qual estan plenes d’encant, d’encís, d’acció i de personatges memorables que han resistit la prova del temps; una lectura que ha transcendit i afectat generacions ben diverses i que encara continua captivant lectors de totes les edats; un regal imperible que ens recordarà, cada vegada que els llegirem, la importància de preservar la innocència, la curiositat i la màgia de la infantesa, fins i tot quan ens caldrà enfrontar-nos als desafiaments inevitables d’haver de créixer.

Recordeu finalment: qui vulgui madurar i créixer, certament, mai no hauria de deixar de llegir llibres; però qui no vulgui créixer i vulgui ser un infant eternament, encara hauria de llegir molt més i endinsar-se en històries prodigioses i extraordinàries com la de Peter Pan i Wendy. Ah! I també recordeu-vos de creure sempre en la màgia, perquè les persones que no creuen en la màgia mai no la trobaran!


by Deixa un comentari

De Kansas a Oz

De sobte, l’oncle Henry es va aixecar. – S’acosta un cicló, Em! -va cridar a la seva dona-. I va arrencar a córrer cap als coberts on tancava les vaques i els cavalls. La tia Em va deixar la feina i va sortir a la porta. Amb una sola mirada en tingué prou per comprendre que el perill era a tocar. – De pressa, Dorothy! -va cridar-. Cap al soterrani! Llavors, es va sentir un enorme gemec del vent i tot va trontollar tan fort que la nena va perdre l’equilibri i va caure asseguda a terra. De fet, la casa va arribar a fer dos o tres giravolts i començà a aixecar-se pels aires. El vent del nord i del sud s’havien trobat justament en aquell racó de món, i n’havien fet el centre exacte del cicló. Després dels primers giravolts, i fora d’una vegada que la casa es va inclinar perillosament, a la Dorothy li feia la impressió que la gronxaven suaument, com un nounat en un bressol. Van anar passant les hores, i a poc a poc va anar perdent la por. Malgrat el balanceig de la casa i els udols del vent, aviat va tancar els ulls i es va quedar adormida com un soc.

La va despertar un patac tan brusc i tan fort que, si la Dorothy no arriba a trobar-se ajaguda en la tovor del seu llit, potser hauria pres mal i tot. Tot i això, el sotrac li tallà la respiració. Què devia haver passat? Sortosament, la casa havia deixat de moure’s i ja no era fosc, evidentment, puix que un sol radiant entrava per la finestra, inundant la petita cambra. Saltant del llit, i seguida del Totó, el seu gos, la nena va córrer cap a la porta i l’obrí. De seguida va llançar un crit de sorpresa i va mirar al seu voltant, tot obrint els ulls com taronges davant les coses meravelloses que veia. El cicló havia dipositat la casa molt suaument -per ser un cicló- enmig d’un país d’una bellesa insuperable. Pertot es veien delicioses clapes de gespa verda, amb arbres imponents, ben carregats de fruita saborosa. A dreta i esquerra hi havia rengles de magnífiques flors, i tot d’ocells de plomatge rar i de colors vius cantaven i saltironejaven entre els arbres i els arbusts. També hi havia un rierol que lliscava, lluïssejant, entre les verdes ribes, amb un murmuri suau que sonava encisador a les orelles d’una nena com la Dorothy, que havia viscut tant de temps en les resseques i grises prades de Kansas.

Lyman Frank Baum. El màgic d’Oz. Fragment adaptat.


by Deixa un comentari

La gran balena blanca

Aquella nit, durant la guàrdia mitjana, quan el vell –com solia fer adesiara– va pujar del balou on estava repenjat i va anar al seu forat de coberta, tot de sobte va avançar ferotgement el rostre i va ensumar l’aire marí com ho hauria fet un espavilat gos de vaixell en acostar-se a alguna illa bàrbara. Aleshores va declarar que hi devia haver alguna balena a prop. Ben aviat aquella olor peculiar, que a vegades se sent des d’una gran distància i que prové d’un catxalot viu, fou perceptible per a tota la guàrdia. Cap mariner no es va sorprendre quan, després d’inspeccionar el compàs i llavors el penell, i després d’assegurar-se tan exactament com fou possible de la provinença de l’olor, Ahab va ordenar ràpidament que fos alterat lleugerament el rumb del vaixell i que es disminuís el drap.129 Moby DickLa prudència extremada que dictava aquells moviments fou justificada amb escreix en trencar el dia per l’espectacle d’una clapa allargassada de calma directament a proa del vaixell, suau com l’oli, i que semblava, per les arrugues d’aigua com pels plecs que la vorejaven, la marca d’aspecte metàl·lic polit d’algun embat ràpid del corrent a l’embocadura d’un torrent profund i veloç.

– Homes als tamborets! Tothom a coberta!

Retronant amb les puntes de tres aspes lligades a manera de maça damunt la coberta del castell de proa Daggoo va desvetllar els qui dormien amb tals retrunys de judici final que els homes sortiren com una exhalació per l’escotilla, amb la roba a les mans.

– Què veieu? –cridà Ahab girant la cara enlaire.

– No res, capità, no res! –fou el so que va baixar com a resposta.

– Gonetes i perroquets a dalt i a baix i veles a totes bandes!

Amb tot el velam desplegat, ara Ahab va amollar el cable salvavides reservat per guindar-lo al masteler de sobregoneta. Pocs moments després ja l’hissaven quan, no havent arribat encara a dos terços del seu camí, i mentre ullava cap endavant entre el buit horitzontal entre la gàbia i la goneta, va llançar un esgarip de gavina en l’aire:

– Allí bufa! Allí bufa! Un gep com un cim nevat! És Moby Dick!

Herman Melville. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Traduït per Maria Antònia Oliver. Font: Visat